Font:elaboració pròpia
Com veiem les competències es fonamenten en una sèrie de caràcters, el més significatiu dels quals és el metadisciplinar. La seva ensenyança requereix d’uns espais específics per a tots els components d’aquest caràcter. Aquestos han de permetre la reflexió (prèvia i posterior) i l’estudi teòric juntament amb l’aprenentatge sistemàtic en totes les àrees, ja que no podem aprendre un procediment sense conèixer el seu funcionament i igual que una actitud necessita una reflexió per no actuar tan sols per l’acceptació d’un grup social. D’aquesta manera es pretén que l’alumne adopti posicions crítiques, responsables, autònomes, i lliures.
Com que aquestos continguts s’han de realitzar en el major nombre d’àrees possibles, no es pot limitar el temps, si no que s’han d’exercitar durant tota la escolaritat.
Com veiem les competències es fonamenten en una sèrie de caràcters, el més significatiu dels quals és el metadisciplinar. La seva ensenyança requereix d’uns espais específics per a tots els components d’aquest caràcter. Aquestos han de permetre la reflexió (prèvia i posterior) i l’estudi teòric juntament amb l’aprenentatge sistemàtic en totes les àrees, ja que no podem aprendre un procediment sense conèixer el seu funcionament i igual que una actitud necessita una reflexió per no actuar tan sols per l’acceptació d’un grup social. D’aquesta manera es pretén que l’alumne adopti posicions crítiques, responsables, autònomes, i lliures.
Com que aquestos continguts s’han de realitzar en el major nombre d’àrees possibles, no es pot limitar el temps, si no que s’han d’exercitar durant tota la escolaritat.
Una estructura curricular organitzada al
voltant de les disciplines convencionals impossibilita el desenvolupament de
totes les competències, per això les classes magistrals i els seus mètodes
expositius ja no són un mètode invàlid. Aquestos mètodes poden servir només quan la competència exigida a l'alumne consisteix a
fer enumeracions de continguts, descripció de fets, definició de teories, etc.
I és que es tracta d'utilitzar sempre una
metodologia apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar.
Aquesta ha de ser variada, per exemple, es pot dur a terme mitjançant
investigacions, anàlisi de casos, intervencions expositives,etc.
Pel que fa a les dimensions
que permeten uns mètodes variats són: una sequencia d'activitats (classe
expositiva, per descobriments, per projectes.,) que permetran diferentes
situacions comunicatives entre
l'alumne i el mestre; unes formes d'agrupament (parelles,
grups mòbils,etc.) , una forma d'establir l'espai(racons,
tallers...), un sistema d'organització de continguts(globalitzadors, interdisciplinar,
etc.), un ús de materials curriculars(fitxes autocorregibles, ordinadors,
etc.) i un procediment per a l'avaluació(de resultats, formativa...).
El que tampoc pot ser és
que l’organització de l’aula, el temps i l’espai siguin estàtics, ja que això
impedeix l’aprenentatge de moltes competències.
L’aula ha de ser un lloc dinàmic on es combina el treball del gran grup amb el treball format per petits grups de manera que hi hagi mobilitat entre els alumnes.
L’aula ha de ser un lloc dinàmic on es combina el treball del gran grup amb el treball format per petits grups de manera que hi hagi mobilitat entre els alumnes.
Pel que fa al temps, en
alguns casos es necessita més d’una hora per poder treballar determinades
competències. En canvi, aquelles que són de caràcter repetitiu haurien de tenir
una durada més curta. Com sabem, els horaris actuals dels alumnes de primària
són totalment estàtics, ja que totes les assignatures tenen una hora de
duració.
El mateix passa amb l’espai. Estem acostumats a donar classe dins l’aula, però en moltes ocasions és necessari moure’ns per poder treballar correctament. Les alternatives del aula són: la biblioteca, el pati, el barri, les excursions,etc.
El mateix passa amb l’espai. Estem acostumats a donar classe dins l’aula, però en moltes ocasions és necessari moure’ns per poder treballar correctament. Les alternatives del aula són: la biblioteca, el pati, el barri, les excursions,etc.
Els continguts també
necessiten una reorganització. S’han de plantejar com a problemes reals als
quals els alumnes han de donar una solució. És a dir, han de ser pròxims als
alumnes per poder despertar el seu interès. És el que anomenem enfocament
globalitzador.
En aquest contexte, els materials hauran de convertir-se en una ajuda pel professorat, en una font per tractar les diferents competències i s’adaptaran als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes.
En aquest contexte, els materials hauran de convertir-se en una ajuda pel professorat, en una font per tractar les diferents competències i s’adaptaran als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario