Quin tipus de mestra vull ser?

En la primera i última entrada del bloc de Bases Didàctiques i Disseny Curricular es va fer una reflexió sobre el tipus de mestra que volia ser. 3 mesos després, la pregunta es pot tornar a formular i la resposta serà més amplia, més completa.
I és que, després d'haver-nos endinsat en el món de l'educació i havent aprofundit sobre la matèria, coneixem millor tot allò que s'amaga darrera les simples parets d'una escola.

En aquests darrers mesos,i gràcies a les intervencions de personalitats com Tonucci, Jurjo Torres, Zabala; he arribat a la conclusió de que fa falta molta feina de cara a la millora de la educació. Ja no només en referència a les retallades, sinó a tot allò que envolti les competències, l'avaluació, el currículum,etc.

No és tan simple d'arreglar com em pensava abans de cursar l'assignatura, ja que hi intervenen molts factors, no només les lleis i els governs, també la tradicionalitat, el rebuig que semblen tenir les innovacions,etc.
Sí que és veritat que segueix pensant que molts d'aquests aspectes els pot treballar un mestre de forma individual, o bé, amb el suport del complet equip docent.  Per exemple, el tema de l'avaluació.

L'avaluació ha de ser un mètode de guia per veure com van evolucionant els alumnes, i no un mecanisme propedèutic i selectiu que faci creure a uns alumnes que són millors que els altres.
El primer pas per aconseguir això es conscienciar-nos de que tots els nostres alumnes són diferents, per tant no els podem avaluar de la mateixa forma. 
A més es poden fomentar altres formes d'avaluar com són: l'autoavaluació o la coavaluació.  Això sí, sempre amb la guia del mestre.

Pel quà fa al plànol polític, el sistema educatiu rebria un canvi molt favorable si entre els governs s'arribàs a la formació d'un pacte, de manera que les lleis no canviïn cada cop que un govern arriba al poder.  Illes per un Pacte està lluitant per a que això passi.

Finalment cal dir que els mestres ens hem d'atrevir a innovar, deixar les metodologies tradicionals per donar lloc al constructivisme, llevant pes al llibre de text i cercant noves formes de transmitir el coneixement. Educar es basa en 4 pilars( segons Delors): aprendre a saber, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure; de manera que hem de preparar els nostres alumnes per a que es moguin de forma exitosa en tot un seguit de contextos, és a dir, per a que arribin a ser competents.

La paraula educació, és un terme molt ampli. Podríem parlar-ne hores i hores i no ho diriem tot. Tampoc no solucionariem res.
El canvi, des del meu punt de vista, ha de començar des dels estadis més petits: nosaltres, aquells estudiants que ens estam preparant per a ser docents. Seguit pels mestres dins la seva aula, i ,poc a poc, anar fent que la societat ens senti.


                     Font: www.flickr.com

                    Autora: Ana Belén Cantero Paz


En conclusió, vull ser una mestra capaç de guiar els meus alumnes i d'extreure les seves habilitats, sense que uns es sentin superiors als altres perquè els haguem considerat "bons estudiants"  o "més intel·ligents".
Vull aportar-los nous materials, per a que es sentin motivats i siguin capaços de construir el coneixement amb les seves pròpies mans.
A més, vull estar al dia amb tot allò referent al meu àmbit de feina, ja que hem d'estar en constant preparació i conscients d'allò que ens afecta, i per tant, afecta els nostres alumnes.