El currículum de primària.

Els orígens del currículum de primària daten de l’any 1973 i neix de la urgència d’una renovació dels programes educatius de l’EGB, ja que els antics no s’ajustaven a les noves necessitats socials.
Aquest currículum té l’objectiu d’establir uns nous continguts per ensenyar a les diferents etapes educatives, així com noves metodologies que faran arribar l’educació a tota la població.
Cada centre el podrà adaptar de manera que estigui relacionat amb l’entorn d’aquest. Per a això s’estableixen tres nivells de concreció: 

  

  El primer,l’administració, reuneix tot allò que s’ha d’ensenyar(dividit en àrees de coneixement), així com orientacions sobre l’avaluació i com s’ha de fer.

  El segon nivell, el centre, situa els diferents projectes de les escoles, que concreten objectius generals i específics, els continguts més rellevants i les opcions metodològiques ideals per a la intervenció educativa del centre.

  Finalment,a l’aula,és on es plantegen les activitat i avaluacions relacionades amb els alumnes.

Paral·lelament a aquest currículum, trobem el que anomenem currículum ocult. Cal remarcar l’ importància d’aquest en l’àmbit de l’educació ja que es tracta de tot allò que aprenen els nens de forma inconscient, sense la intenció educativa del mestre.
Un exemple molt clar és el llenguatge sexista que tothom, sense voler-ho, utilitza. Quan un nen o nena s’embruta la roba, el primer que dirà el mestre és: “la mare tindrà feina amb tanta brutícia”. O si per a una classe de plàstica han de dur qualsevol tipus de ferramenta, els mestres diran als alumnes que preguntin als pares.
D’aquesta manera els nens assumeixen quin és el rol de cada sexe en la societat( de manera errònia, es clar).
Per això, nosaltres, els actuals estudiants d’educació primària i infantil, hem de començar a prendre consciència del nostre llenguatge, ja que tots volem una societat igualitària, però mai ens hem fixat en aquest tipus de detalls, que són els que els nens adapten amb major facilitat.

A continuació parlarem del projecte curricular de centre, que es crea a fi de connectar l’educació amb la cultura exterior. En aquest es concreta la flexibilitat oferta en el currículum i haurà de ser redactat per tots els professors ja que són ells qui coneixen profundament allò que han de fer.
Per afavorir aquesta integració en la cultura i en la societat és necessari entendre la cultura des de la globalitat. Per això el projecte curricular ha de treballar: les relacions dins l’aula i les relacions dels alumnes amb l’exterior;  l’ús de diferents fonts d’informació; el paper del mestre i el del propi alumne; el treball en equip; i les pautes d’organització per a determinades feines.

  

Parlar de currículum és parlar de continguts, ja que són una part molt important d’aquest. Aquestos han de ser significatius i per això l’alumne ha de participar activament en l’aprenentatge.
Podem diferenciar tres tipus de continguts:

  Els procedimentals són aquells que fan referència a allò que els alumnes han de saber fer per obtenir uns coneixements.

  Els conceptuals, fan referència a allò que s’ha de saber, als coneixements que els alumnes han de poder definir.

  Els actitudinals es refereixen a l’actitud que pot adoptar el nen cap als valors que regeixen les seves accions.  Aquestos s’interioritzen sobretot a partir de l’exemple.

Els continguts són una part indispensable del currículum, però a partir d’ells ha sorgit un debat que no deixa indiferent a ningú. Es qüestiona quins són els coneixements més rellevants en la societat actual que ha d’ensenyar l’escola; si s’ha de preparar des de tan pronte als nens  per a la vida laboral; els pares diuen que els seus fills no aprenen res; els alumnes que ja han viscut l’etapa de primària critiquen la densitat de les matèries...

Des del meu punt de vista, si que és veritat que es dóna massa importància a la finalització dels continguts  d’una assignatura. Personalment m’he trobat en moltes ocasions amb professors amb tanta pressa per acabar el temari que han fet que nosaltres, els alumnes, haguem perdut completament l’interès per la matèria, motiu pel qual, la gran majoria de la classe suspenia.

A més, en primària s’ensenyen competències a partir de la significativitat, que al seu torn requereix una sèrie de principis on el mestre ha d’intervenir per aconseguir el màxim desenvolupament del nen.
Si el principal objectiu del mestre és acabar el temari perquè es un objectiu del currículum, perd totalment l’atenció en el nen, fent que aquest pugui arribar a desentendre’s completament dels estudis que cursa. 

Tercer nivel de concreción del currículum de primaria: el aula. #EdubateBA #Magreb #Aula

Una foto publicada por @siilviiapr on Nov 11, 2014 at 6:50 PST