L'aprenentatge significatiu i funcional. Els 10 principis psicopedagògics.

  En entrades anteriors hem parlat del capítol “Como aprender y enseñar competencias”, de Zabala.  En aquest apartat seguirem parlant de competències, concretament, de la seva significativitat i funcionalitat.

  Diem que un aprenentatge és significatiu quan,una vegada l’hem adquirit en l’estructura cognoscitiva ,és capaç de donar solució a problemes de la vida real. 
Les competències impliquen una mobilització de diferents recursos (coneixements,procediments i actituds)que han d’haver estat adquirits de la forma més significativa possible per a que aquestes siguin funcionals. És impossible que un nen sigui competent en determinada matèria si es treballa mitjançant l’aprenentatge mecànic, és a dir, mitjançant la repetició i memorització de conceptes (procediment adquirit de l’escola tradicional).

  

  L’aprenentage de competències està lligat a les condicions que s’han de donar per a que aquest sigui el més significatiu i funcional possible. Per això les teories constructivistes han elaborat un marc teòric que estableix les condicions ideals per a que un aprenentatge tingui les característiques anomenades. És tracta dels deu principis psicopedagògics.

  

  El primer de tots és esquemes de coneixement i conceptes previs. Podem configurar la nostra ment a partir de esquemes de coneixement. A mesura que passa el temps, aquestos es revisen, es modifiquen, i es tornen més complexos. D’aquesta manera qualsevol aprenentatge nou es construirà a partir dels ja existents.

  

  El segon parla de la vinculació profunda entre nous continguts i els coneixements previs.  L’aprenentatge es produeix quan s’estableixen relacions profundes entre allò que ja formava part de la estructura cognoscitiva i els nous continguts. Per exemple, un estudiant no pot resoldre equacions si no ha après abans a sumar,restar, multiplicar i dividir. Aquestes operacions més bàsiques han d’haver estat assolides profundament i si no és així l’aprenentatge de les equacions serà deficitari.

  

  Però cada alumne és diferent, cada un té un nivell de desenvolupament (tercer principi psicopedagògic) diferent.  Com hem dit anteriorment, els nostres esquemes de coneixements es revisen, es contrasten, es modifiquen,etc. Però això no és sempre possible, sinó que dependrà de les capacitats cognitives de cada alumne.
Imaginem una classe de vint-i-cinc alumnes, tots diferents. Adaptar-nos a ells podria ser una tasca complicada. En el següent principi plantegem una possible solució.

   Ens trobem en la zona de desenvolupament pròxim, és a dir la distància entre allò que ja coneixem i allò que volem aprendre i  en la qual el mestre intervindrà  per a aconseguir els nostres objectius. És el que Vigotsky  va anomenar socioconstructivisme, és a dir l’ intervenció d’un altra persona en el procés d’aprenentatge.
En el principi anterior hem plantejat el possible problema d’una classe amb vint-i-cinc alumnes. A partir d’aquest principi, podríem considerar com a possible solució el fet d’agrupar per parelles els nens, de manera que per exemple, a un que li vagin bé les equacions(sense ser excel·lent en matemàtiques)  pugui ajudar a l’altre que tingui més dificultats en la resolució de les operacions. Sempre sota la supervisió del mestre,es clar.

  

  Un altre factor important que intervé en el procés d’aprenentatge és la disposició cap a aquest. No només és important la capacitat cognitiva del nen, sinó també el seu equilibri personal, les seves relacions interpersonals i la inserció social.
Imaginem que anem a cinquè de primària i el nostre millor amic se’n va a viure a un altre país. Probablement durant un temps la nostra atenció a classe serà deficitària i tindrem problemes per estar al dia amb la nostra feina.
Un altre clar exemple és el cas del nen que a casa està patint els efectes d’un divorci. Probablement no només tindrà problemes amb els estudis, sinó  també a l’hora de relacionar-se amb els companys.

  

  El sisè principi parla de la significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Una de les condicions principals per a que un aprenentatge sigui significatiu és que l’estudiant li pugui atribuir sentit.

  

  A continuació parlem de l’activitat mental i el conflicte cognitiu. Per a que l’aprenentatge es produeixi, és necessari el paper actiu de l’alumne. És ell qui ha de desenvolupar l’activitat mental per a poder refer els seus esquemes de coneixement(anomenats en el primer principi).
Però no es tracta de “fer per fer”, sinó que les activitats realitzades han de tenir un sentit, per exemple: l’observació, l’anàlisi, les aplicacions en contextos diversos,etc.
Record les excursions que fèiem quan anàvem a primària per a després analitzar a classe tot el que havíem après mitjançant fitxes, treballs en grups, etc. Record treballs sobre incendis, sobre sitges, sobre flora eivissenca.  D’aquesta manera es reflecteix la importància de les sortides escolars.

  

  L’octau principi parla de l’actitud favorable,sentit i motivació.  Com hem dit, per a que es realitzi un aprenentatge és necessari el paper actiu de l’alumne, que haurà de tenir una actitud favorable i certa motivació envers l’objecte d’estudi.

  

  Ja apunt d’acabar trobem els conceptes d’autoestima,autoconcepte i expectatives. Les expectatives d’èxit que provenen de idees que tenim de nosaltres mateixos són determinants per a desenvolupar una actitud favorable envers els continguts i feines que determinen l’aprenentatge.

  

  Finalment una reflexió sobre el propi aprenentatge és fonamental per a que aquest sigui més profund i  per facilitar-ne els nous

  Com veiem tots els principis estan relacionats entre si i formen les bases necessàries per a poder realitzar un aprenentatge significatiu. Un mestre hauria de ser capaç d’intervenir en tots aquestos aspectes. En un principi pot parèixer lògic que ho ha de fer, però no oblidem la quantitat de matèria que ha de donar. Ens trobem de nou davant un aspecte de l’escola tradicional que s’hauria de canviar. Retallar matèria per a que el mestre es pugui centrar del tot en els seus alumnes per tal de que puguin assolir el màxim rendiment possible i no caure en l’aprenentatge mecànic.

Font: elaboració pròpia.